La tecnologia al servei de la salut sexual i reproductiva

Article publicat originalment a MetaData.

El terme femtech prové de female technology i engloba tots els productes tecnològics que busquen millorar el benestar i la salut de les persones assignades dona en néixer. El sorgiment d’aquest tipus de productes és relativament recent i posterior a l’explosió tecnològica de les polseres i rellotges intel·ligents i altres dispositius utilitzats per recopilar dades biomètriques, els quals no són específics per a la salut sexual i reproductiva de la meitat de la població, un gran tabú i incògnita per a molta gent encara avui.

En particular, els productes i serveis femtech ofereixen solucions que tenen a veure amb la fertilitat, el monitoratge del cicle menstrual, l’acompanyament durant l’embaràs i la millora del benestar sexual, entre d’altres. Aquest tipus de productes tecnològics, molts dels quals són digitals i els podem tenir en forma d’app al nostre mòbil, i les empreses que els han posat a disposició de tothom són un dels sectors que més creixen actualment. No obstant això, aquest article no tracta de convèncer ningú perquè inverteixi en el sector femtech sinó que mira de posar de manifest què en podem treure de la comercialització i popularització d’aquests tipus de productes.

No es pot entendre el que socialment i culturalment suposa l’aparició d’aquests productes sense ser conscients que la salut de les persones assignades dona en néixer ha estat molt poc investigada i una gran incògnita fins fa quatre dies, com aquell qui diu. Durant molt de temps s’ha ignorat que existeix diferent morbiditat entre sexes per algunes patologies, ja que fins a mitjans del segle XX els assajos clínics només incloïen persones de sexe masculí. Enmig d’aquesta ignorància sobre alguns cossos també hi havia, i per desgràcia hi ha encara avui, múltiples estigmes socials sobre la menstruació, la maternitat i certs processos hormonals que la societat arrossega de mites culturals i, en alguns casos, creences religioses.

En general, la informació que rebem de casa o de l’escola sobre el que passa o pot passar al nostre cos al llarg del temps és més aviat poca o bé incompleta. A més a més, s’acostuma a donar també que l’educació en matèria sexual és pràcticament inexistent, sobretot en aquells ambients més desafavorits socioeconòmicament parlant. L’existència d’aquests productes digitals, la seva accessibilitat (ja que molts d’aquests són gratuïts) i la seva fàcil usabilitat fan que per a moltes persones siguin d’ús quotidià i se’n parli al dia a dia. Moltes vegades, fins i tot, són els mateixos professionals de la salut en el camp de la ginecologia i l’obstetrícia els primers a recomanar a pacients l’ús d’aquestes tecnologies. A més a més, ens fan reflexionar sobre el nostre propi cos i ens ajuden a entendre’l, valorar-lo i parlar-ne, tasques gens fàcil moltes vegades!

Probablement, l’exemple més conegut d’aquest tipus de producte siguin les apps que recullen informació sobre el cicle menstrual i prediuen quin dia et vindrà la propera regla o quins seran els teus dies més fèrtils el proper cicle. Tanmateix, el món femtech no acaba aquí i podem trobar-hi, per exemple, també:

• Un dispositiu desenvolupat per l’enginyera biomèdica catalana Judit Giró que permet, a partir d’una mostra d’orina, detectar anomalies hormonals i potencials indicis de càncer de mama.

• Una prova diagnòstica no invasiva i fiable per detectar endometriosi, una malaltia més prevalent del que generalment pensem i encara molt desconeguda i silenciada. Aquesta prova permet prevenir la progressió de la malaltia i potencialment salvaguardar la fertilitat de la persona que la pateix.

• Vibradors i altres joguines sexuals amb control remot via app.

• Un entrenador de sòl pelvià.

• Un extractor de llet materna mans lliures, sense fils, portàtil i indolor.

Podem veure que, efectivament, hi ha una gran diversitat de productes femtech, però com funcionen? La majoria d’aquests productes, i també els d’ús més habitual, recopilen dades introduïdes per la persona usuària i les analitzen per oferir prediccions personalitzades, les quals esdevenen més precises a mesura que s’introdueixen noves dades. Aquests productes són possibles gràcies als algoritmes incorporats que fan ús de la intel·ligència artificial i de tècniques estadístiques de tractament de dades. Tanmateix, pel simple fet que alguns d’aquests productes tractin dades personals pot fer que algú es pugui sentir reticència a ser-ne persona usuària.

Cal remarcar que als productes digitals que recopilen i tracten dades que estan disponibles a països de la Unió Europea se’ls aplica el Reglament General de Protecció de Dades. Alguns d’aquests productes sí que cedeixen les dades a terceres parts, sempre complint amb el marc regulador, amb l’objectiu de fer-les servir en estudis clínics i sempre mantenint la privacitat de la persona. És també comú trobar productes que garanteixen protecció extra a les persones usuàries que tenen un compte de pagament, moltes vegades a un preu simbòlic. Tot això pot trobar-se a les polítiques de privacitat a les quals la persona usuària pot accedir i a les quals ha de consentir abans de fer ús del producte.

Un últim punt a tractar és el fet que moltes de les empreses que proveeixen aquests serveis siguin liderades per persones que formen part del públic objectiu a qui van destinats aquests productes, ja que són persones que sentien que algunes de les seves necessitats no havien estat cobertes. Això es deu, entre altres motius, al fet que tradicionalment en un món dominat per allò que és “masculí” i productiu, certes iniciatives com les que hem comentat no hi han tingut cabuda.

Malgrat sigui dins d’un marc econòmic sota el qual les dones són especialment vulnerables, cal aprofitar l’auge del sector femtech per potenciar la inversió amb perspectiva de gènere i donar oportunitats a iniciatives que responen a necessitats que han existit sempre, però que no s’han tingut en consideració. Cal tenir en compte, però, que acabar amb els mites i trencar els tabús va més enllà de l’existència d’aquestes tecnologies com un producte de mercat. És tasca comuna incentivar les reflexions sobre els processos pels quals passa el nostre cos, parlar-ne i fer-nos preguntes en veu alta amb l’objectiu de visibilitzar-los i normalitzar-los.